L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

El tren de la bruixa

24 de May de 2017 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

Em dic Tomeu i avui faig sis anys. El Pol encara dorm i el papa i la mama encara no riuen. He après que no he d'anar a la seva habitació fins que no els senti riure, com cada dia de festa. Abans fan sorolls estranys i una vegada que hi vaig anar abans no riguessin, em va semblar que estaven una mica enfadats. Hi aniré mentre em frego els ulls i badallo, com si m'acabés de despertar. Així la mama m'abraçarà més fort i em farà més pessigolles als sacsons i mes petons a les galtones. Abans d'anar-hi despertaré una mica el Pol, però només una mica perquè trigui a venir i jo pugui estar més estona amb els papes.

Mentre esmorzem ens han dit que anirem a les atraccions de la fira, que com és festa major i el meu sant ho celebrarem tots quatre pujant-hi. De primer me n'he alegrat i he recordat a quines vaig pujar l'any passat: em van agradar molt els cotxes de xoc, els toros mecànics petits (als grans no m'hi van deixar pas pujar), pescar aneguets i les olles que giravolten tota l'estona, encara que en vaig sortir una mica marejat. Però el que no em va agradar gens ni mica va ser el tren de la bruixa.

El papa i la mama em van dir que li havia de prendre l'escombra a la bruixa però que no havia de tenir por, que la bruixa només era un firaire disfressat. Ells no ho saben, cap adult no ho sap. I tant que és la bruixa! El que passa és que porta una màscara d'home i que després es posa una careta de bruixa per enganyar els grans. I ens mira als nens i a les nenes amb ulls maliciosos i si estem grassonets obre la boca i ens mira com ens mirem els croissants a l'aparador de cal Xandri. Ens imagina dins l'olla d'aram immensa plena de nenes i nens incauts i verduretes. Per això ens deixa que li agafem l'escombra, per apropar-se'ns i comprovar si tenim la mida i el pes que més li agrada. Jo li vaig veure els ulls afamats i em vaig amagar ben endins del vagó, però ara sóc un any més gran, i també més valent i més fort i avui no tindré por i hi aniré preparat. Faré veure que li prenc l'escombra i llavors la ruixaré amb l'esperit de vi que he posat a la motxilla i amb aquest encenedor, que li vaig prendre a la mama quan va deixar de fumar, demostraré a tots els grans que  un home mai faria els crits aguts que farà la bruixa quan cremi.