L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

La Biblioteca

19 de October de 2018 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

Va arribar a la Biblioteca amb una invitació. Jove i amb ganes d'aprendre, ara tenia accés a tot el coneixement de l'Univers. Les diferents seccions eren carrers i avingudes, on alts gratacels fets de lleixes i les escales elaboraven dibuixos amb les seves ombres sobre el cansat paviment. Les places, sovint amb elements decoratius com fonts o estàtues, eren l'origen dels ramals que conduïen a altres ciutats, barris o sectors, cadascun d'ells especialitzats en una temàtica concreta. Qualsevol civilització era plena de teories científiques, fets històrics, llegendes, art o pensaments filosòfics, i allà, a la Biblioteca, és on tots ells hi tenien cabuda des dels inicis de la creació. Les matemàtiques esdevenien de gran utilitat per posar-ho tot en comú o, com a mínim, en un llenguatge comprensible per a aquell humà inexpert. No era necessari saber res més que llegir, puix que la Biblioteca s'encarregava de tota la feina d'adaptació i traducció segons el visitant. Fins i tot el Temps era pacient sentint-se envoltat pel coneixement absolut i, comprensiu, s'estirava amb cada lectura procurant que qualsevol visitant pogués llegir cadascun dels volums, sense pressa. Amb la mancança d’un rellotge que cridés les hores, fins i tot la gana quedava ensopida i ni tan sols la son s'atrevia a despertar. Aquell ésser humà, envellint al ritme que ho fa l’Univers, recorria els espais sense un altre objectiu que saber i conèixer, i dins la seva bombolla només li estava permès malbaratar un sospir de tant en tant quan llegia, per exemple, els darrers dies d'una civilització mil·lenària.

I després d’incomptables passadissos i lectures acompanyades d’anys, va arribar a les biografies. Les vides dels personatges més significatius i importants de tots els sistemes estaven allà atresorades. A través de les seves pàgines, accedí a un punt de vista diferent dels fets que, d'una manera més acadèmica, havia après en altres sectors la Biblioteca, durant la seva joventut ja oblidada. Grans generals en la guerra i importants defensors de la pau compartien prestatges i volums. Figures que destacaren en l’art, l’esport o els avenços socials que canviaren per sempre els seus mons. Tots ells, dignes de ser llegits, tots ells dignes de ser classificats.

I vet aquí que va aprendre també que el temps és relatiu i cruel: la treva que dins la Biblioteca mantenia no era extensiva a fora dels seus límits i, mentre el convidat llegia i aprenia, els humans gairebé havien arribat al seu final. Només en quedava un amb vida, aquell que aglutinava tot el coneixement que una persona podia retenir. Era l'últim individu de la seva espècie i com a tal, era el més important en tota la història de la seva raça. Ho era tant, que va ser digne de pertànyer a la gran col·lecció de biografies de la Biblioteca.

El darrer ésser humà morí just després de llegir l'última línia de la seva pròpia vida i només li restà un llibre per llegir.