L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

Al vespre ni te'n recordes

16 de February de 2018 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

Mira la paret i sospira profundament. Tanca els ulls. Sap que quan els obri la taca seguirà al seu lloc. Es concentra en la respiració, lenta i pausada, i aconsegueix evadir-se. El so que fa en respirar es converteix en el del mar a la platja, un dia de calma, al mig de l'estiu. El sol escalfa la seva pell i sent la necessitat de ficar-se a l'aigua i deixar-se gronxar per les onades suaus. No obre els ulls encara, mantenint la ficció. Li arriba, proper, el riure alegre de la Mercè, al seu darrera, i es gira. És aquell dia que van prometre estimar-se per sempre, fa tan de temps que no sap ben bé ni quan va ser, però és com si fos ahir.

Si no tingués els ulls ben tancats, premudes les parpelles amb força, les llàgrimes brollarien i rodolarien galtes avall. Es diu que no els tornarà a obrir mai més, s'ho promet i, secretament,  sap que si pogués ho faria: i tant que ho faria!

És com si el temps no passés, fins que una mà es posa sobre la seva espatlla. Una altra veu coneguda el fa tornar; el Genís, el seu fill petit, li diu que es fa tard i han de marxar. Mentre obre els ulls se li escapa una sola llàgrima. Es gira i s'abracen, al Genís també se li ha escapat una llàgrima.

De camí cap a casa no es diuen res, com cada aniversari que van al lloc on el camió va esclafar la Mercè dins del cotxe. Ben al contrari de la resta de la seva vida que tira endavant i fan gresca i ho celebren tot. Fa quatre anys, tres i mig si trèiem el sotrac, que tot és tirar endavant, i ho fa convençut.

Cada vegada reviu tots els riures i les llàgrimes que van passar junts. Reviu les malifetes dels tres fills, dues noies i un noi, i totes les alegries. I haver-los vist sortir-se'n a la vida, i somriu. Però avui, com sempre, es diu que li explicarà al Genís. Es diu que li dirà que no faci mai com ell. Es diu que li dirà que... que la darrera vegada que va veure la seva mare havien discutit per no res, com sempre, d'allò que al vespre ni te'n recordes.