L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

Teresita

24 de January de 2018 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

La Teresita ha convertit el menjador d'estil Lluís XV, abans sempre en perfecte ordre, en una barreja de sala d'exposicions, laboratori fotogràfic i magatzem desendreçat. Ahir a la nit et va trucar, i tu no has pogut fer altra cosa que venir prest. Tant se val si només falten dos dies per la inauguració dels jocs i tu hi treballes en l'organització. La Teresita és ara la prioritat absoluta. Ella i tot el que significa la seva reaparició ara que les coses et rutllen tan bé.  Has conduït de nit i amb pluja i boira, has deixat el cotxe amagat al bosc i has baixat fins la casa per la banda del darrera amb la intenció de sorprendre-la, però ara esteu un a cada banda del menjador, ella t'apunta amb la vella Luger i tu maldes per mantenir el braç ferm i la mà aferrada al revòlver que has aconseguit al mercat negre.

Avances unes passes per comprovar si les fotografies que hi ha penjades són les que et penses. Ella t'ho deixa fer. A cada mirada valores el cost que et pot representar aparèixer-hi. La Teresita comenta cada escena, la descriu, la data i documenta. Té ben present, ara que ha sortit del psiquiàtric després de vint anys enclaustrada, que li has de tornar tot el que et va donar en el passat. No eres més que un noi pobre de barri, ben plantat i ambiciós. Ella una noia de casa bona amb ínfules d'artista, una libido desenfrenada i una irrefrenable pruïja de tastar totes les perversions sexuals, documentades o per descobrir, lícites o prohibides. La Teresita era un ésser amoral i hedonista disposat a convertir en art la desmesura del seu propi desig. Tu eres un ingenu que et vas deixar portar, però no eres, ni ho ets ara, innocent. A cada fotografia se t'accelera el cor i la respiració. La suor t'amara la camisa Adolfo Domínguez i t'afluixes la corbata. Et preguntes com et vas deixar convèncer i busques la Teresita. No la veus ni la sents. Estàs sol davant dels teus pecats. Amb unes adolescents de col·legi de monges, amb uns púbers alçats i delerosos de descobrir el sexe i els seus llenguatges, vosaltres dos, conills, amb el Yaki i la Nuka, els gossos d'ella. Vas resseguint totes les escenes i et mareges i estàs a punt de vomitar quan et reconeixes xuclant-li la sang a aquella nena rossa de galtes colrades a la que li vàreu fer perdre els colors i gairebé la vida.

Vas tenir sort que mai van trobar cap dels negatius que la Teresita amagava a la casa de Sant Hilari. Amb les que havien trobat al seu estudi de Barcelona, fetes abans de conèixer-vos, en tenien prou per tancar-la de per vida. Les influències familiars i l'expedient polític i militar, durant la guerra, i la lleialtat al règim del seu pare van ser decisius perquè no entrés a la presó. La tancaren a un manicomi. Tornes a buscar-la, no la veus. Només sents un regalim de líquid a l'altra banda del menjador, la pluja de fora i la teva respiració. Segueixes amb la mirada tots el racons i la crides amb veu dolça. Teresita, Teresita. Poses el percussor a punt. Teresita, Teresita. Al fons hi ha l'ampliadora i les cubetes, per sobre el bufet els negatius escampats: el vostre passat, el que queda de la seva obra, la seva força i la teva feblesa, i les víctimes que us contemplen des d'algun lloc perdut de la memòria borrosa.

Quan la Teresita torna a aparèixer te la mires de fit a fit. Està inflada per la medicació, és un reflex desenfocat de qui va ser. La mirada ja no és de desig, ara és una mirada poruga. És la por de qui sap que ja mai més tornarà a ser qui fou. Et mira des de la profunditat del verd selvàtic del ulls que sembla que, per un moment, recuperen la lluïssor. I és en aquell instant que veus la flama del Zippo i l'olor de benzina ho inunda tot.