L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

Lletraferits, palíndroms i literatura

28 de October de 2016 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

Una de les paraules que m’agraden més de la nostra llengua és l’adjectiu lletraferit. Segons el DIEC, un lletraferit és un “amant de conrear les lletres”. En castellà tenen letraherido, manllevada del català, però curiosament la definició que en dóna el diccionari de la RAE és “que siente una pasión extremada por la literatura”. Ambdues difereixen força. Una cosa és conrear les lletres (segons l’accepció “consagrar temps i cura especial a una cosa”), amb aquest verb de connotació agrícola, pagesívola, i l’altra és sentir passió extremada per la literatura. De totes maneres una cosa no treu l’altra. Sigui com sigui, m’identifico plenament amb la definició del DIEC.

Sempre m’ha agradat la literatura, però no crec que amb passió extremada. Els meus inicis en la lectura, i això ja dóna idea del meu calendari, van ser “El Patufet” i Folch i Torres (és el que hi havia a casa), després el TBO, Enid Blyton, Tintín, etc... i sempre he llegit força. Però no per això em considero lletraferit. En tot cas, si me’n sento és per la meva primerenca i permanent afició al jocs de mots, o altrament dit, enginy verbal.

Aquesta tirada als jocs verbals em va conduir als palíndroms i és on vaig trobar l’objecte del meu conreu, el meu tros, en termes de pagès. S'ha parlat i escrit molt de la relació entre palíndroms i literatura. Els palíndroms es coneixen gràcies a l'ús que en van fer els poetes grecs i llatins clàssics. Més endavant, per aquests verals, el valencià Joan Timoneda (Sarao de amor), Gracián... En català, Rossend Serra i Pagès (a Els Jocs d’Esperit, LA VEU COMARCAL, Setmanari Catalanista de Ripoll i sa Comarca) i Joan Amades (a JOCS DE PARAULES i JOCS DE MEMÒRIA, Biblioteca de Tradicions Popular) en parlen. Però la gran revifalla es produeix entrat el s. XX amb la divulgació que en fan escriptors de l'alçada de Cortázar, Cabrera Infante, Filloy, Lancini, etc... I el punt clau, a nivell internacional, la creació del Club Palindromista Internacional i la seva revista SEMAGAMES per part de Josep M. Albaigès, un gran lletraferit.

Però allò que a mi em fascina dels palíndroms no és pas, en principi, l'ús literari, sinó el lúdic i especulatiu. Si d'aquí en surt quelcom que es pugui considerar literatura, ja són figues d'un altre paner. En tot cas, serà resultat d'aquest principi juganer. Vull dir que el meu impuls de conreu dels palíndroms no neix d'una necessitat literària, o expressiva, sinó juganera.

Un dels camps abonats pel cultiu dels palíndroms és l’aforisme, per la seva brevetat i contundència. Al palíndrom li va la sentència, i també el poema, però aquest demana un domini de la mètrica i quan barreges la constricció de la reversibilitat amb la mètrica és una bomba. Puc afirmar que, tot i que alguna vegada em surt gairebé sense voler, alguna vel·leïtat poètica com el següent haiku

Arriba la llum.
La set aviva, té sal.
Mulla la birra?

el gènere que m'agrada més pels palíndroms és l'aforisme. Vegem-ne alguns exemples.

EL BON RÉS, ARA FARÀ SER NOBLE.

EL BON EDREDÓ: PODER DE NOBLE.

ATACA L'ESTAT, O VOTAT, SE L'ACATA.

PER SER LÚCID I RIC, I RIDÍCUL, RES REP.

LA VISIÓ GENERAL, O NO, LA RENEGO. I SI VAL?

PER SER NEGRE POBRE, PER BO, PER GEN, RES REP.

ARA, FER-TE EL BON TE NEGRE, VERGE, NET, NOBLE, ET REFARÀ.