L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

Llegiu Stefan Zweig, un gran escriptor i una bona persona

30 de September de 2016 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, 1942) fou un escriptor fenomenal, amb una prosa elegant que fa lliscar suaument la lectura. Els seus textos són plens de bonhomia i tenen un interès indiscutible sigui quin sigui el tema de què tractin. Zweig fou un home de cultura que, més enllà de la seva condició de jueu i de la seva nacionalitat austríaca, va fer sempre bandera d’un europeisme convençut, a prova de bombes. Stefan Zweig se sentia tan a prop d’un nòrdic com d’un mediterrani, i tant Viena com París o Lisboa eren casa seva. L’escriptor va ser molt llegit i molt traduït en vida, i en la nostra llengua es va popularitzar ara fa uns quants anys gràcies a la iniciativa de Jaume Vallcorba, l’editor de Quaderns Crema, que va publicar-ne a un bon grapat de títols. Si no n’heu llegit mai cap us recomano vivament que comenceu per Moments estel·lars de la humanitat, una veritable oda a la condició humana totalment exempta d’ideologia —de vegades ens venen com a literatura veritables pamflets, no trobeu?—, feta amb un respecte sincer i una emoció viva. En els catorze relats que conformen els Moments estel·lars, Zweig exalça la capacitat de l’ésser humà, en totes les èpoques —de Ciceró a Churchill, de la creació del Messies de Händel a la descoberta del Pol Sud—, de convertir el fracàs en un motor de canvi. Si el llegiu us reconciliareu amb la nostra espècie i pensareu que el món és un lloc on, malgrat tot, val la pena de viure-hi. De Zweig també us recomano qualsevol de les seves novel·les, amb una menció especial per a Carta d’una desconeguda. Potser el títol us sona perquè Emma Vilarasau va protagonitzar-ne fa uns anys una excel·lent versió teatral que va tombar per tot Catalunya.

L’altre llibre de Zweig que us recomano són les seves memòries. El món d’ahir. Memòries d’un europeu explica el seu món de joventut, el d’abans de les dues grans guerres, quan les paraules Europa, nació i cultura encara no havien estat rebolcades pel fang i tacades amb la sang de milions d’innocents. Stefan Zweig va haver de fugir de Viena cames ajudeu-me perquè els nazis el perseguien perquè era jueu, i també perquè, d’ençà dels primers passos de Hitler a la política, el nostre escriptor es va dedicar en cos i ànima a avisar els seus compatriotes del perill que s’acostava. Però ni a Àustria primer ni a Alemanya després ningú no li va fer cas. El 1933 Hitler va esdevenir canceller alemany i va començar a executar de mica en mica el seu macabre pla davant de la vergonyosa impassibilitat dels líders del món lliure. Fins al desembarcament de Normandia, el juny de 1945, no es va començar a veure que el monstre podia ser derrotat. Dotze anys —dotze!—, en què Europa i el món van viure amb l’ai al cor. El 1942, en un moment de la guerra en què semblava que el vent bufava a favor de Hitler, Zweig no va poder més i es va suïcidar. No podia concebre de viure en un planeta governat per la barbàrie, amb els éssers humans enfrontats per races i nacionalitats i on la cultura i la germanor entre els pobles haguessin estat brutalment anorreades. En aquest sentit, El món d’ahir vindria a ser l’altra cara dels Moments estel·lars: l’optimisme convertit en desesperança, l’amor a la humanitat canviat per una tristor profunda. Els europeus d’avui estem en deute amb Stefan Zweig i amb tots els que, com ell, van lluitar per fer del nostre continent una casa amable per a tothom.