L’APLEC, Associació Promotora de la Llengua Catalana, és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Volem engegar qualsevol activitat que ajudi a millorar l’ús de la llengua catalana (cursos, tallers, conferències, presentació de publicacions, divulgació d’activitats relacionades amb la llengua...).

Sabem massa castellà

30 de May de 2016 | Autor:
Aplec, Associació Promotora de la Llengua Catalana

Aquest títol pot semblar un elogi de la ignorància, però us convido a veure quatre casos que el justifiquen.

Cas 1: en Sergi

Té trenta anys i és independentista, fill d'aragonesos. El cercle d'amistats d'en Sergi és majoritàriament catalanoparlant. Va rebre tota l'educació en català. Parla en català amb la dona i amb el fill. Assegura que pensa en català. Però ha decidit d'escriure un bloc en castellà. Alguns amics no ho entenen i ell els ho explica així: «Hi ha gent de les Espanyes que em segueix i si escrigués en català els perdria; en canvi, vosaltres m'entendreu tant si ho faig en català com en castellà.» Si els seus amics d'aquí entenguessin el castellà com una llengua estrangera, en Sergi potser hauria fet una altra tria.

Cas 2: la capatassa de l'ajuntament

És molt competent. Sap menar la brigada com no ningú. Té cinc treballadors: tres són nats aquí, un a l'Argentina i un al Marroc. A les set del matí, quan els explica les feines, s'hi adreça en el seu català de Casserres. Però n'hi ha dos que no l'entenen i li demanen que els ho repeteixi en castellà. I ella ho fa, és clar, perquè en sap, de castellà. S'hi esforçaran, a aprendre la llengua pròpia del país? No cal, la capatassa ja sap castellà. L'única cosa que no acaben de capir és per què no els parla directament en castellà, a tots cinc.

Cas 3: en Gonzalo i en Marc

Mireu i escolteu aquest vídeo, si us plau. Només dura 1 minut i 38 segons.

Ara escolteu en Marc (40 segons)

Amb el cor a la mà: què heu pensat quan heu sentit en Marc? Us ha fet riure? Potser no ens n'hauria de fer. En Marc, que té vuit anys, no sap fer la consonant interdental /θ/, un so que té l'espanyol, però que no tenen ni el francès, ni l'italià, ni el portuguès, ni... La gent que parla aquestes llengües també us fan riure si mai els sentiu parlar en espanyol? En Gonzalo Bernardos no pronuncia bé ni les vocals neutres, ni les vocals obertes, ni les eles palatals, ni les eles (que haurien d'ésser velars, com explicàvem ací)..., malgrat haver nascut al Principat, fa 53 anys, i tenir estudis, i ésser professor universitari a Barcelona. I tot això li ho disculpem: encara gràcies que fa l'esforç de parlar català.

Cas 4: la meva àvia i els estudiants de la professora M. Carme Junyent

Al llibre Escoles a la frontera, la professora M. Carme Junyent explica una anècdota. Diu que una vegada l'ex-reina espanyola Sofía va anar a visitar el Parlament de Catalunya i es va interessar per unes escales. Volia saber on duien. «Arriba están las golfas», va dir un subaltern. Es veu que més endavant, el seu home hi féu una visita i també s'interessà per «las golfas». Fins aquí l'acudit. Però M. Carme Junyent hi afegeix que alguns dels seus alumnes universitaris no entenen l'acudit, perquè no saben què són unes golfes. Us n'adoneu? La meva àvia no hauria entès l'acudit perquè el mot «golfas» no l'havia sentit mai. Els de la meva generació l'entenem, perquè sabem què vol dir «golfes» i «golfas». Els estudiants de M. Carme Junyent no entenen l'acudit perquè ignoren el significat de «golfes». Aquesta és l'evolució del català. Com hi ha món.